Aquest poema de Vicent Andrés Estellés parla de la València menys coneguda però no per això menys real, tot el contrari, si més no. Pertany a Llibre de meravelles, 1971.
Espere que vos agrade.

LES COSES
Quan, entre gents, estic mut e pensiu. Ausiàs March


En la foscor, hi havia dones sobre els rastells.
Deien coses obscenes, amablement obscenes,d'una afalagadora obscenitat potser.
I fumaven. Recordes que, en la foscor, fumaven.
El carrer de Ribot tenia un vell prestigi.
No l'havies vist mai. I no el veuries mai.
Un amic el va dur. Hi havia llums sinistres.
Vàreu passar de llarg. Amb les cames obertes,
les dones s'aventaven l'engonal amb la falda.
Em conten que, a la guerra, feien cua els soldats.
En acabar la guerra, ¿hi hagué, entre aquelles dones,
una depuració? No ho he sabut. No ho sé.
Igual que el mar retorna els ofegats, la guerra retornava aquells cossos grossos en la foscor.
Si no recorde mal, per aquell temps llegies
—i potser te'n sabies de memòria fragments—
els poemes de Rilke. D'Aleixandre et venia
el delit de la llum —netedat o puresa,
o la impuresa que la netedat podia
redimir, i dius massa, oh, no et claves en bucs!
Vàreu passar de llarg.
Al cantó del carrerdit de Guillem de Castro, vomitares, indigne.
En "El Siglo" et prengueres un café sense sucre.